Curs d’anglès elemental B1.1

Objectius
  • Utilitzar l’idioma amb certa seguretat i flexibilitat, receptiva i productivament, tant en forma parlada com escrita, així com per a mediar entre parlants de diferents llengües, en situacions quotidianes i menys corrents que requereixin comprendre i produir textos en una varietat de llengua estàndard, amb estructures habituals i un repertori lèxic comú no molt diplomàtic, i que versen sobre temes generals, quotidians o d’interès personal.
    Aquest programa formatiu proporcionarà als alumnes la formació en llengua anglesa necessària per a que puguin presentar-se a les proves d’acreditació oficial del nivell B1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).
  • Comprendre el sentit general, els punts principals i Información específica de textos orals (intervencions, debats, conferències, instruccions, narracions) sobre temes generals, d’actualitat o de la seva especialitat, transmesos de viva veu, en un registre estàndard, de forma clara, a velocitat mitjana i amb possibilitat d’aclariments.
  • Comprendre i identificar la informació essencial, els punts principals i els detalls rellevants de texts orals emesos per mitjans tècnics, sobre assumptes de caràcter general, d’actualitat o relacionats amb la seva especialitat, en registre estàndard, de forma clara, a velocitat mitjana i amb possibilitat d’algun aclariment o repetició.
  • Expressar-se amb adequació, eficàcia i amb raonable fluïdesa, precisió i correcció en una àmplia gamma de situacions i temes, narrant i descrivint experiències, sentiments i esdeveniments, transmetent informació, presentant un tema conegut i justificat les pròpies opinions.
  • Plantejar el discurs de forma coherent i clara, organitzat i cohesionat amb flexibilitat, de forma senzilla, podent ser evident l’accent estranger i les pauses per a planejar el discurs o corregir errors.
  • Identificar el tema, els punts principals, el fil argumental, els detalls rellevants i les conclusions de textos clars i ben organitzats sobre temes generales actuals o relacionats amb la seva especialitat, així com d’instruccions fàcils, reconeixent el tipus de text i el registre estàndard, formal o informal.
  • Localitzar informació específica en textos més extensos, procedents de distintes fonts, amb l’objectiu de realitzar una tasca concreta.
  • Escriure textos senzills sobre temes quotidians o d’interès personal, adequats a la situació de comunicació, raonablement correctes i amb un repertori d’elements lingüístics suficients per a donar i transmetre informació, expressar opinions, sentiments i impressions personals, narrar, descriure, justificar, parafrasejar i sintetitzar informació de forma coherent i amb una organització i cohesió senzilles però eficaces.
  • Participar i reaccionar de forma adequada, amb certa seguretat i fluïdesa en una àmplia gamma de situacions, fins i tot poc habituals i sobre assumptes d’actualitat, que requereixin intercanvi d’opinions i d’informació detallada, comprenent quasi tot el que es diu al seu voltant, sempre que es pronuncií amb claredat, no s’utilitzi un llenguatge molt idiomàtic i existeixi possibilitat d’algun aclariment i cooperació per part dels interlocutors.
  • Comprendre i escriure notes, missatges o cartes per a transmetre informació i idees suficientment precises sobre temes concrets o esdeveniments, reals o imaginaris, adequant-se a la situació de comunicació, respectant raonablement les convencions del llenguatge escrit i cuidant la coherència i cohesió dels textos.
  • Ampliar i diversificar el coneixement dels trets socials i culturals fonamentals de la llengua estrangera per a comprendre i interpretar diferents cultures a la pròpia i a la llengua objecte d’aprenentatge.
  • Valorar la llengua estrangera com a mitja per a accedir a altres coneixements i cultures i reconèixer la importància que tenen com a mitja de comunicació i entreteniment internacional en un món multicultural, prenent consciència de les similituds i diferències entre les diferents cultures.
  • Manejar un repertori de recursos lingüístics senzills però suficients per abordar, amb raonable precisió i fluïdesa, encara que amb algun dubte o circumloqui, una amplia gamma de situacions, funcions i temes.
  • Utilitzar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per a parlar i escriure de forma senzilla, però coherent i correcta, per a comprendre textos, orals i escrits, i reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera en situacions de comunicació.
  • Adquirir i desenvolupar diverses estratègies d’aprenentatge, utilitzant tots els mitjans necessaris, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, amb la finalitat d’utilitzar la llengua estrangera de forma autònoma i per a seguir progressant en el seu aprenentatge.
  • Fiançar estratègies d’autoavaluació en l’adquisició de la competència comunicativa en la llengua estrangera, amb actituds d’iniciativa, confiança i responsabilitat en aquest procés.
Continguts

Els continguts han estat adaptats a la durada de l’acció formativa que es sol·licita i estan regulats pel Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües (MCERL) amb les següents característiques:

  • Família Professional: Serveis Socioculturals i a la Comunitat
  • Àrea professional: Formació y Educació
  • Denominació: Anglès B1
  • Codi: SSCE03
  • Nivell de qualificació: Nivell B1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües

A. COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

A.1 Continguts lèxic-semàntics

1. Vocabulari:

Ampliació del vocabulari i expressions freqüents relacionades amb les situacions, formals i informals, de les funcions que es treballen en aquest nivell.
Reconeixement d’expressions i vocabulari molt freqüents de l’anglès col·loquial (lad-boy or young man, cheers-thanks).
Comparacions estereotipades molt freqüents (sleep like a log).
Sintagmes lexicalitzats i seqüències estereotipades (I mean…; last but not least).
Col·locacions d’ús freqüent amb certs verbs: do, make, have, get , go, play, say,tell, think,… (give a lift, make progress, do one ́s best, draw, conclusions, etc.).
Verbs amb ús freqüent i expressions idiomàtica amb aquests verbs (make up your mind).
Dites i expressions molt freqüents (No news is good news. Arrived safe and sound).

2. Formació de paraules:

Formació de paraules (substantius i adjectius) per derivació: valor dels afixos freqüents.
Formació de paraules per composició (sleeping bag, landlady, brunch)
Adjectius compostos del tipus: adj.- noun+ed (bad-tempered) i del tipus number-noun (a five-star hotel).
Formació de paraules a partir de verbs amb partícula (breakdown).
Nominalització (the rich, our arrival)
Sigles i abreviatures d’ús freqüent (ASAP, AD – BC).

3. Significat.

Paraules sinònimes de significat pròxim (small/Little, say/tell).
Hiperònims de vocabulari freqüent (rose→flower→plant).
Paraules antònimes usuals (allow-forbid).
Polisèmia i doble sentit en paraules d’ús freqüent (matter, spot, chip).
Paraules britàniques/americanes: (underground-subway).

A.2 Continguts gramaticals

En aquest nivell es revisen i amplien els continguts gramaticals dels nivells anteriors. A continuació es destaquen algunes aspectes nous:

1. Oració

– Actitud de la persona que parla i modalitats de l’oració simple: enunciativa, interrogativa, imperativa, exclamativa, desiderativa i dubitativa (+ afirmatives i negatives, emfàtiques i passives).
-Ordre i alteracions en cada tipus d’oració: posició de la negació. Sistematizació de la concordança. El·lipsis d’elements.
-Oracions interrogatives: posició de les preposicions amb partícules interrogatives wh-.
-Preguntes i respostes breus “Tag questions” y “Tag responses”.
– Consolidació de les oracions exclamatives.
– Oracions impersonals: you; there + has/have been.
– Subordinació adverbial: consecutiva so, so + adj…that, such + noun … that. Oracions comparatives: the + comparative forms.
– Oracions desideratives: I’d rather; I wish, If only
– La veu passiva amb temps simples i construccions més complexes (temps de perfecte; modals+infinitiu simple)
– Coordinació afirmativa i negativa: both… and…, neither… nor…; disjuntiva: either… or; adversativa: not only… but also….
– Subordinació nominal: that / if +clause; d’infinitiu amb diferents subjecte; amb verbs que també poden anar en construccions d’infinitiu o de gerundi. (Veure “Verb”).
– Estil indirecte: canvis en els temps verbals i en altres elements de l’oració; amb verbs modals u amb verbs o fórmules que resumeixen la informació.
– Subordinació adverbial: temporal referida a accions anteriors, posteriors o simultànies after, before, when, while, as soon as, once, since, until/till.
-Oracions condicionals reals, hipotètiques i irreals o impossibles.
– Subordinació de relatiu especificativa: who, whom, which, that y whose; omissió del pronom relatiu objecte; omissió del pronom relatiu en combinació amb el verb be i postposició de la preposició. Amb where, when y why. Subordinació de relatiu explicativa: who, whom, which, whose.
– Subordinació adverbial: causal as, because, since; consecutiva so, so + adj…that, such + noun … that; concesiva although, though.

2. Noms i adjectius

Noms
– Classes de noms i formació del gènere i nombre. Repàs i ampliació.
– Consolidació de: noms comuns per al masculí i el femení (adult, passenger).
– Noms incomptables (information, luggage, news, weather).
– Noms que es refereixen a un col·lectiu (crew, party, staff).
– El gènere en noms de professió: noms compostos comuns per a ambdós gèneres (firefighter, chairperson).
– El nombre: noms comptables plurals d’objectes amb dues parts (glasses).
– Repàs dels noms que s’utilitzen només en plural (clothes, goods).
– Consolidació dels noms incomptables d’origen verbal (heating, parking).
– Plurals invariables (cattle). Singulars incomptables acabats en –s (athletics, economics).

Adverbis i altres complements del nom
– Repàs dels adjectius relatius i absoluts: ‘gradable’ i ‘non-gradable’ (difficult/hungry;dead/married); ‘extreme’ (starving, amazing, awful).
– Repàs de la posició de l’adjectiu: (a free ticket; this ticket is free). Posició atributiva exclusivament: main, daily i predicativa exclusivament: alive, all right, ill, well, so-so.
– Ordre dels adjectius.
– Repàs i ampliació dels graus de l’adjectiu. Formes irregulars better/the best, worse/the worst, more/the most, less/the least, further/the furthest. La comparació d’inferioritat less… than.
– Repàs i ampliació dels adjectius que s’utilitzen per a expressar comparació the same as, similar to, different from.
– Altres formes de complements del nom: noun + noun (school uniform).
– Modificadors de l’adjectiu. Adjectius comparatius i superlatius modificats per adverbis (Veure “Adverbis”). Adjectius seguits de preposició (keen on music).

Adjectius seguits d’infinitiu (difficult [for me] to tell).
– Construccions introduïdes per preposició (a book about the USA, a novel by Huxley); oracions de relatiu (Veure “1.Oración”). Repàs i consolidació.

3. Determinants

– Reconeixement de l’ús del genitiu amb ‘s en certes expressions de temps (a day’s, work, a month’s salary). Comparar amb l’estructura a three-week holiday (Veure “Adjetius”).
– Ús d’indefinits: some, any, no y every. Contraste entre no – not… any. Contrast i usos especials de some y any.
– Contrast all – every en expressions de temps.
– Consolidació de l’article determinat amb: elements únics (The sun); ordinals (ElizabethII – Elizabeth the Second); per a parlar de famílies (The Walters); diaris (The Times); instituciones (the Police); càrrecs públics (the Prime Minister).
– Consolidació del ús i omissió de l’article determinat: amb last i next, en titulars de premsa.
– Revisió i ampliació de determinants demostratius, possessius, indefinits, numerals, interrogatius, exclamatius: formes, posició i usos.
– Altres determinants: another, other, both, each, such, neither, either, all.
– Indefinits: [so/too] much, [so/too] many, [so/too/very] little, [so/too/very] few, more, most, several, so, too, enough. Ús i omissió de l’article indeterminat amb few i little amb canvi de significat (I have little money/I have a little money)

4. Pronoms

– Reconeixement de l’ús de they/them/their amb el referent en singular (If somebody calls, tell them I’ll call them back).
– Revisió de You com a pronom impersonal. (Veure “Oració”).
– Reforç i ampliació de l’ús d’indefinits: some i any de forma independent o en combinació amb -body,-one, -thing; every.
– Revisió i ampliació dels usos dels pronoms relatius: who, whom, which y that. (Veure Oració”).
– Consolidació de l’ús especial del relatiu what (I don’t know what to do).
– Pronoms personals: reforç i ampliació de formes, funcions, posició, combinatòria, ús/omissió i concordança amb el referent.
– Consolidació de l’ordre dels pronoms personals d’objecte.
– Consolidació dels pronoms reflexius: myself, yourself, himself, herself, itself, ourselves, yourselves, themselves i recíprocs each other i one another. Ús emfàtic.
– Revisió i ampliació dels pronoms possessius, demostratius, interrogatius, exclamatius i indefinits.
– It en estructures del tipus it’s good to see you, it takes a minute to get there.
– Pronoms indefinits: a little, a few, enough, [so/too] much, [so/too] many.
– Altres pronoms: another, others, both, each, all.

5. Verbs

– Consolidació de les formes d’expressar presenta present simple i continuo; present perfecte simple amb for i since.
– Revisió i ampliació de les formes per a expressar passat: passat simple i continuo; la forma used to + inf; present perfecte simple.
– Passat perfecte simple.
– Verbs modals can, could, may, might, must, should, ought to. La forma be able to. Les formes (not) have to i needn’t per a expressar obligació o absència d’obligació.
– Present perfecte continuo i reconeixement del passat pefecte continuo en l’estil indirecte per a substituir al present perfecte continuo.
– Consolidació de les formes per a expressar futur: la forma be going to; futur simple (will); present continuo i present simple.
– Iniciació en el futur continuo simple (In a few minutes we’ll be landing at Madrid Barajas airport). Altres formes d’expressar el futur amb certs verbs: decide, hope, intend, plan.
– Revisió del condicional simple amb would, could i should. El condicional compost.
– Revisió del subjuntiu were en oracions condicionals.
– La forma be not supposed to per a expressar prohibicions. La forma had better per advertir o convèncer.
– Estil indirecte: Correlació de temps en la transmissió d’informació d’acord amb la situació de comunicació (She said [that] the design was ready and [that] she is going to bring it tomorrow).
– Revisió de la veu passiva dels temps verbals del nivell (Veure “Oració”).
– Revisió i ampliació de l’ús de l’infinitiu després d’adjectius i altres verbs.
– Revisió i ampliació de l’ús del gerundi: amb funció de nom, darrere de preposició, amb altres verbs.
– Els verbs stop, remember, forget i try seguits d’infinitiu o gerundi amb canvi de significat.
– Verbs modals will, would en combinació amb l’infinitiu simple. Característiques i ús. Iniciació en l’ús dels modals must, can, may, could i should en combinació amb l’infinitiu de perfecte.
– Els verbs have i get amb valor causatiu (I must have my car serviced this week).
– Participi de present (writing) i de passat (written). Usos (The woman waiting at the bus stop is my neighbour. The portrait painted by Picasso has been sold recently).

6. Adverbis

Adverbis i locucions adverbials
– Gradació de l’adverbi (faster, more slowly). Irregularitats: better, worse, more, less, further.
– Likely / Unlikely per a expressar probabilitat.
– Revisió de l’expressió de circumstancies de temps, lloc i manera. Posició -adverbis relatius i interrogatius: where, when, how + adj / adv (how far / much / quickly), why
– Repàs i consolidació dels compostos de some, any, no y every con -where.
– Repàs dels adverbis: just, already, yet i still.
– Adverbis per a expressar coincidència, diferència, o acord i desacord en frases breus (Me too, Nor me, Me neither, Not me; I think so, I hope not). Consolidació.
– Intensificadors per a modificar l’adjectiu i l’adverbi: Adjectiu + enough (high enough); such + nom (He was such a funny person).
– Intensificador per a modificar l’adjectiu i l’adverbi en grau absolut (so, pretty, quite, rather, incredibly, extremely).

7. Enllaços

Conjuncions i locucions conjuntives
– Revisió de les conjuncions coordinades i subordinades d’ús habitual: and, but, or, because, so, when, if, after, before.
– Coordinants: both…and, neither…nor, no(t)…nor, either…or.
– Consecutives: so + adj + that, such + nombre + that
– Subordinades: temporals before/after + -ing, while, until / till, since, as soon as, once. Finals: contrast entre to + infinitivo y for + -ing; in order [not] to. Causals: because of + nom; as; since, for this/that reason, that’s why, as a result. Condicionals: if, unless. Concessives: although, though.
– Coordinades: as well as, not only…but also. Altres formes per a expressar contrast o oposició: on the one hand… on the other…; however.

Preposicions
– Revisió de l’ordre de les preposicions en oracions de relatiu i interrogatives (Veure “Oració”).
– Consolidació de les preposicions posposades amb verbs d’ús freqüent (agree with, ask, for, belong to).
– Adjectius més comuns seguits de preposició (afraid of spiders, fond of chocolate, good at Maths). Revisió i ampliació.
– Revisió de les preposicions i locucions prepositives més freqüents per a expressar estat o moviments i temps. Altres preposicions i locucions prepositives per a expressar estat o moviment (above, against, among, below, over, round, across, along, towards) i temps (by, through).
– Altres preposicions i locucions prepositives: about, as, by, like; for ; instead of ; with.
– Substantius més comuns seguits de preposició (effect on, influence on, solution to, need for)

A.3 Continguts ortogràfics

1. Sistematizació de l’ús de les lletres majúscules (nom propis, països, assignatures, nom d’accidents geogràfics, títols de llibres, capçaleres de diaris, al començar l’estil directe). Revisió i ampliació.

2. Ortografia cuidada del vocabulari de l’ús. Reduplicació de consonants finals. Les vocals e, i finals quan les paraules porten sufixos. Consolidació.

3. Puntuació: punt i seguit, punto i a part, coma, dos punts, punt i coma, punt interrogatiu, punt exclamatiu. Revisió i consolidació.

4. Signes auxiliars: cometes, parèntesi, apòstrof. Revisió i consolidació.

A.4 Continguts fonètics i fonològics

1. Reconeixement i producció dels fonemes vocàlics i consonàntics. Diftongs mb major dificultat.

2. Insistència en els processos propis de la llengua que presenten major dificultat: pronunciació dels plurals, del genitiu ‘s, de la 3a persona del present simple i del passat simple/participi de passat dels verbs regulars; “consonant clusters” (crisps, the guest’s…, asks, walked, watched). La r al final de paraula. El so /ә/en síl·labes àtones i en formes àtones d’articles, pronoms, preposicions, conjuncions i verbs auxiliars i modals.

3. Vocals i consonants mudes (dumb, island, castle).

4. Accent i atonicitat dels elements de l’oració pel seu significat. Accent emfàtic (Who bought this? – I did). Revisió i consolidació.

5. Entonació (ascendent, descendent, mixtes) per a les funcions comunicatives treballades en els diferents tipus d’oracions. Entonació de “tag questions”. Revisió i consolidació.

6. Accent d’intensitat i reconeixement de les síl·labes tòniques en formes simples i en compostos (window-shopping). Canvi de l’accent d’intensitat en nom i verb (a record, to record).

7. Ritme: reconeixement i producció de síl·labes tòniques i àtones; regularitat rítmica de les primeres. Enllaços. Revisió i ampliació.

8. Correspondència entre fonemes i lletres/signes. Reconeixement de la representació gràfica en el diccionari. Insistència en les grafies que presenten major dificultat (-ough: although, cough, enough; -augh: laugh, taught; ei: receive, leisure; ie: scientist). Paraules pròximes formalment que solen tenir dificultat. Homòfones i homògrafes freqüents.

B. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES I SOCIOCULTURALS

Continguts sociolingüístics i socioculturals.

En aquestes nivell s’amplia el reconeixement i la comprensió de les diferències culturals, fiançant així una consciència intercultural fonamentada en la consideració de las similituds i diferències entre la cultura de la llengua d’estudi i la pròpia. Amb aquesta finalitat, els continguts socioculturals s’aniran adquirint gradualment, integrats en el desenvolupament de les activitats comunicatives.

En aquest nivell s’inclouen les següents àrees de la cultura i societat de la llengua objecte d’estudi:

1. Vida quotidiana: horaris i hàbits de menjar, gastronomia (plats típics), horaris i costums relacionades amb la feina, celebracions, cerimònies i festes més
significatives.

2. Activitats d’oci: el món del cinema, esports típics, esdeveniments esportius, mitjans de comunicació.

3. Relacions humanes i socials: usos i costums de la vida familiar, relacions familiars, generacionals i professionals, relacions entre els distints grups socials. La Administració i altres institucions.

4. Condicions de vida i feina: introducció al món laboral (cerca de feina, educació), seguretat social, hàbits de salut i higiene.

5. Valors, creences i actituds: tradicions importants, característiques bàsiques del sentit de l’humor, referents artístic-culturals significatius.

6. Llenguatge corporal: gestos y postures, proximitat i contacto visual.

7. Convencions socials: convencions i tabús relatius al comportament, normes de cortesia.

8. Geografia bàsica: Clima i medi ambient. Països més importants en els que es parla la llengua i ciutats significatives. Incidències geogràfiques en la llengua: introducció bàsica a les varietats de llengua.

C. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES

C.1 Continguts funcionals

1. Funcions o actes de parla assertius, relacionats amb l’expressió del coneixement, la opinió, la creença i la conjectura: afirmar; anunciar; assentir; classificar; confirmar la veracitat d’un fet; descriure; expressar acord i desacord; expressar ignorància i coneixement d’un fet; expressar dubte; expressar una opinió; formular hipòtesi; identificar i identificar-se; informar; predir; recordar alguna cosa o a algú. Narrar fets passats, presentes i futurs; raonar i argumentar una opinió o punt de vista.

2. Funcions o actes de parla compromisius, relacionats amb l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió: expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa; invitar; oferir alguna cosa; oferir ajuda; oferir-se a fer alguna cosa; prometre; animar a algú a fer alguna cosa.

3. Funcions o actes de parla directius, que té com a finalitat que el destinatari faci o no faci alguna cosa, tant si això és un acte verbal com una acció d’una altra índole: aconsellar; advertir; donar instruccions; donar permís o dispensar a algú de fer alguna cosa; ordenar; demanar alguna cosa, auda, confirmació, informació, instruccions, opinió, permís, que algú faci alguna cosa; prohibir; proposar; recordar alguna cosa a algú; intimidar, amenaçar.

4. Funcions o actes de parla fàctics i solidaris, que es realitzen per establir o mantenir el contacto social i expressar actituds amb respecte als demès: convidar; acceptar i declinar una invitació; concertar una cita, quedar amb algú, agrair; atraure l’atenció; donar la benvinguda; acomiadar-se; expressar aprovació; expressar condolença; felicitar; interessar-se per algú o alguna cosa; lamentar; demanar disculpes; presentar-se; presentar a algú; saludar; fer compliments; fer retrets.

5. Funcions o actes de parla expressius, amb els que s’expressen actituds i sentiments davant determinades situacions: expressar admiració, alegria o felicitat, estima o simpatia, aprovació i desaprovació, decepció, desinterès i interès, disgust, dubte, esperança, preferència, satisfacció, sorpresa, temor, tristesa; avorriment, indiferència, desig; un estat físic o de salut: dolor, fred o calor, son, gana o set, benestar o malestar.

C.2 Continguts discursius

Coherència textual: Adequació del text al context comunicatiu.

1. Tipus i format de text.

2. Varietat de llengua.

3. Registre.

4. Tema: enfocament i contingut: Selecció lèxica. Selecció d’estructures sintàctiques. Selecció de contingut rellevant.

5. Context espai-temporal:

– Referència espacial: ús d’adverbis i expressions espacials.
– Referència temporal: ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals.
– Tipologia textual.
– Textos receptius escrits: Postals, cartes personals i correu electrònic; notes personals, invitacions, felicitacions; anuncis, fulletons d’informació i omerciales; receptes de cuina, cartes i menús; articles de premsa, agenda d’oci i cartellera d’espectacles horòscop, passatemps; entrevistes, lletres de cançons; textos literaris (contes, narracions breus, faules, poemes); material elaborat por el/la professor/a, pàgines web, instruccions.
– Textos receptius orals: Textos parlats, radiofònics, retransmesos per megafonia i gravats (contestadors); explicacions del professor/a i d’altres alumnes/es; converses d’àmbit personal, converses en llocs públics (tendes, consulta mèdica, punt d’informació, etc.); narracions d’esdeveniments, costums, processos, instruccions, debats i discussions, entrevistes breus, enquestes, anuncis, noticies, concursos, dibuixos animats, cançons.
– Textos productius escrits; postals, cartes personals i correu electrònic; notes i apunts personals; invitacions, felicitacions, petits anuncis, cartells informatius,
instruccions, descripció d’objectes, llocs i persones, narracions d’esdeveniments, costums, processos; sol·licituds, formularis, impresos senzilles que requereixin dades personals.
– Textos productius orals; converses d’àmbit personal, converses en llocs públics (tendes, consulta de/la metge/essa, punts d’informació, etc.), narracions d’esdeveniments, costums, processos; descripcions d’objectes, llocs i persones; instruccions. Cohesió textual: Organització interna del text: inici, desenvolupament i conclusió de la unitat textual.

1. Inici del discurs: mecanismes iniciadors (toma de contacte, etc.); introducció del tema; tematització.

2. Desenvolupament del discurs:
– Desenvolupament temàtic.
– Manteniment del tema: coreferència (ús de l’article, pronoms, demostratius; concordança de temps verbals); el·lipsis; repetició (eco lèxic; sinònims, antònims, hiperònims, hipònims, camps lèxics); reformulació; èmfasis.
– Expansió temàtica: exemplificació; reforç; contrast; introducció de subtemes.
– Canvi temàtic: digressió; recuperació de tema.

3. Conclusió del discurs: resum/recapitulació, indicació de tancament textual i tancament textual.

4. Manteniment i seguiment del discurs oral:
– Presa manteniment i cessió del torn de paraula.
– Recolzament, demostració d’entreteniment, petició d’aclariment, etc.
5. L’entonació com a recurs de cohesió del text oral: Ús dels patrons d’entonació.
6. La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit: ús dels signes de puntuació.

Tipus: Curs presencial
Durada: 60 hores
Data d’inici: 2 de FEBRER
Horari: Dijous de 19:30h a 22:00h

Curs d’anglès elemental B1.1